UN NOSALTRES IMPERSONAL (2015)

Un nosaltrs impersonal, portada

Un nosaltres impersonal. La distància que ens recorre. Sento la pell de la planta del meu peu mesclar-se amb les partícules de terra, la fina sorra, mil·limètriques gotes d’aigua. L’aire com gel però tan transparent i eteri. El travesso. El lladruc del gos també em travessa. El cantar d’un ocell despistat per la llum del fanal, em travessa. Al voltant tot de criatures minúscules, o tal vegada pols, o tal vegada res. Miro els núvols, són una prova més. Tiro una pedra a l’aigua, a la recerca de més proves. El so dels altaveus apaga l’espelma. El vibrar de les cordes activa les pastilles de la guitarra. M’he fet una ferida a la mà. Ja no em queden ungles. Per la finestra el vent fa moure una mica una branca mig seca. I és tard i el soroll de l’autobús ho fa vibrar tot, els vidres de l’habitació sembla que vagin a esclatar. Però sento de nou el motor i m’arriba a través de la cortina, el xivarri de la gent que baixa. I torno a mirar i segueixes allà. i el gat ens mira i se’ns posa a sobre i passa suaument el cap per entre les nostres cames i ens miola i ens mossega i veu els ocells despistats i els empaita per sobre de les pedretes que un dia van ser una roca. I no ho volen tornar a ser, o potser sí. De l’aixeta cauen gotes d’aigua que són iguals i són diferents. I per l’aigüera són milions i van a parar qui sap on. M’apropo a tu amb por de caure. Hi ha un estrany forat, però no el veig. Però tu ets allà plantada amb els peus barrejant-se amb la terra, la sorra, l’aigua. I és perquè no el veig que aquest forat em fa tanta por. Perquè potser no hi és. I em mires a través del gel invisible. On són ara aquelles mans llargues que eren capaces de desfer-ho tot? El gos segueix bordant i els ocells segueixen despistats. Els teus dits i els teus cabells. La llàgrima i l’ull. La mare i jo. La ferida i la pell. L’ombra. Un nosaltres impersonal.

Un Nosaltres Impersonal

Text per la publicació del projecte Un Nosaltres Impersonal de Laura Puigdellívol. Fotografies de Carlos Jiménez. Direcció Artística i Disseny Gràfic: Cristina Vila i Edu Piracés.

Compartir a Facebook, Twitter, Tumblr.