DISSENY TRANS (2015)

En el llenguatge científic, transposició indica processos de mutació genètica no arbitrària, efectuada de manera no lineal. La transposició és avui una teoria científica que destaca, com a fenomen clau, l’experiència acumulada de la comprensió en l’elaboració d’altres formes de coneixement. Això vol dir que la transposició descriu un fenomen de mobilitat i de referències creuades entre disciplines i entre nivells cognitius. En el llenguatge de la teoria crítica la noció de transposició descriu la connexió entre tot acte creatiu i el seu context social i històric.

Catàl·leg de l'exposició. Disseny gràfic: David Vera, Gemma Estadella i Iria Caballero

Catàl·leg de l’exposició. Disseny gràfic: David Vera, Gemma Estadella i Iria Caballero

Ser trans és una situació cultural en desplegament que se sustenta en la transitorietat. L’ús actual de la paraula trans assenyala un dels esdeveniments i característiques de la proliferació: el contagi. Contagi múltiple, simultani, diacrònic i superposat d’informació que produeix trans-formacions de diversa índole. Ser trans és una forma emergent en l’estètica del nostre temps.

El disseny trans és un mode de relació amb la disciplina del disseny que desplaça l’interès des del producte vers el sistema de relacions que tot allò que és real i corpori pot generar.  En canvi, el disseny normatiu, axiomàtic o lineal entén com a única finalitat la producció d’objectes d’ús instrumental destinats a encaixar en un mercat per tal de garantir la producció prevista. Es tracta d’un model unívoc i perfectament reconeixible. L’objecte de disseny, tradicionalment, és considerat en relació a la seva exterioritat, a la seva forma i realitat física i objectual i, el seu valor, se situa en la seva darrera etapa quan es realitza la transició comercial.

El  disseny trans  deixa de ser pura i exclusivament productiu, producció de residus. El  disseny trans produeix amb la intenció de desencadenar noves actituds, noves accions, noves relacions dins del sistema. El  disseny trans no és limita a materialitzar, a donar forma a un saber, sinó que també vol fer saber. El  dissenyador trans dóna summa importància als processos i als temps de transformació previs a l’acció. Si el producte del disseny respon a un sistema de reiterada capacitat per produir gran quantitat d’objectes d’acord amb rendiments, mercats i usos estipulats i preconcebuts, el disseny ”trans” aposta per un disseny que es preocupa per fer emergir i generar noves relacions, noves virtualitats, nous camps d’operacions.

El disseny trans ha existit sempre, però el discurs institucional sobre el disseny, sovint l’ha deixat fora de camp.

Text del catàleg de l’exposició Transposicions. Disseny Fora de Camp. Maia Creus i Oriol Ocaña, febrer de 2015.

Compartir a Facebook, Twitter, Tumblr.