ESCANDALL (Escandall 0’13. Catàleg, 2012)

La versió oficial i hegemònica del disseny defineix una disciplina inserida dins la cadena de producció de nous objectes de consum amb un objectiu concret: produir valor, ja sigui fent que aquests productes tinguin un preu més elevat o un cost de producció menor, o ja sigui aconseguint una major acceptació per part dels consumidors. Aquesta visió però, oblida o ignora tota una sèrie de pràctiques que s’han dut a terme des dels diversos llenguatges del disseny històricament i també avui en dia. Segons aquesta visió dominant, la funció simbòlica d’allò dissenyat es redueix pràcticament a qüestions lligades al mercadeig; a com els objectes es refereixen a un o altre sector de consumidors, o a com comuniquen una o altra idea exigida per la marca productora. En el cas dels objectes d’aquesta mostra, aquesta funció simbòlica té una finalitat molt diferent: construir un discurs crític i alhora poètic en vers aquest sistema de relacions dominant.

Full de sala - catàleg de l'exposició Escandall 0'13.

Full de sala – catàleg de l’exposició Escandall 0’13.

He sentit a dir alguna vegada a en Guillem Celada, dissenyador present a l’exposició, que cada cadira nova aparta una cadira antiga, independentment que aquesta complís bé, o no, les seves funció. És evident que la producció d’objectes nous no té a veure amb la cobertura de necessitats desateses o amb la millora de les condicions de vida, sinó més aviat amb l’exigència, pel funcionament del propi mercat, de seguir incentivant el consum i mantenir-lo com a acte central de la nostra vida. En aquest sentit, el disseny ha anat adquirint un paper predominant en relació a la transmissió de la necessitat de consum de nous productes. La pràctica de tornar a posar en circulació objectes en desús,com les peces d’aquesta mostra, té, per tant, una dimensió crítica en la mesura que els discursos que provoquen els objectes de la mostra pretenen repensar el que podem ser.

Hi ha una doble tasca per als qui ens interessa el disseny i el seu paper en la construcció d’un sistema de relacions més just: reivindicar i posar en valor totes aquelles mostres de disseny compromès amb la seva realitat social, i treballar per a identificar i generar maneres de pensar, fer i ensenyar-lo. Escandall 0’13 és una sèrie d’objectes que, a més de proposar lectures divergents i dissidents i recuperar materials fora del circuit de consum, reflecteix una actitud purament contemporània; en un moment de col·lapse per la sobreproducció i en què el recolzament institucional està molt lligat a interessos econòmics, els dissenyadors i d’altres creadors es veuen abocats a cercar autonomia conceptual i productiva mitjançant l’auto-producció de les seves peces.

La visió hegemònica del disseny a la que ens referíem no només comporta un consens pel que fa a processos i lògiques productives, sinó també una certa uniformitat estètica. En aquest procés d’homogeneïtzació i d’institucionalització, és especialment flagrant el cas d’alguns estils sorgits de la voluntat transgressora dels seus creadors, que han acabat esdevenint estilismes perdent la càrrega política transformadora que les sostenia. Històricament podem trobar molts exemples de pràctiques del camp del disseny (i també del camp de l’art o de l’arquitectura) que han patit aquest procés de despolitització. Un cas ben recent és el de l’anomenat ‘Disseny Local Sostenible’, poc a poc convertit en “imatge de marca” per empreses que camuflen sota la idea de responsabilitat social corporativa veritables campanyes publicitàries. De la mateixa forma, la reutilització pot ser una de les maneres de fer disseny crític, o pot ser convertida en un estilisme part d’una estratègia promocional més.

Així doncs, aquesta exposició suposa centrar la mirada sobre un fenomen sovint intencionadament obviat: l’existència d’una pràctica del disseny socialment articulada, plantejada des d’una visió conceptual crítica i produïda amb autonomia d’inversions i interferències externes; i sobre un model de dissenyador amb una mirada més atenta, més amplia i més crítica i que accepta activament i sense excuses el seu paper com a agent social.

Text del catàleg – full de sala de l’exposició Escandall 0’13 de Guillem Celada al hall d’ESDi. Octubre de 2012.

Compartir a Facebook, Twitter, Tumblr.